martes, 23 de enero de 2007

...direu que sóc una somiadora, però no sóc l'única!



Avui m'he estat fent una pregunta que a vegades em volta pel cap Per què tots aquells que es revelen contra un sistema, que creuen que una alternativa d'aquest món és possible, que lluiten per canviar la societat, que porten la llibertat per senyera, acaben éssent victimes d'un sistema opressor, on qui no es queda de braços creuats no hi te cabuda?

Ara sé que ell tenia raó, que mai s'escriurà un himne internacionalista com el que ell va fer. Enspassem la vida parlant de política, de qüestions nacionals, d'econòmia estatal... de milers de coses molt interesants, però que és de la veritable essencia que mou a l'home?

Ens hem
oblidataquell hippie que amb la seva música va intentar crear un món diferent, un món on la llibertat sigués una realitat, on els diners no compressin la dignitat dels homes, on somiar sigués viure al dia a dia!



Alguns opinareu que no era més que un utòpic toxicoman, però jo crec que si tots ens creiessimseu projecte la utopia seria possible. Potser us preguntareu, llavors per que serveis la utopia? La utopia serveix per continuar avançant!